Viure per lluitar pel que un sent
| 6 febrer 2011Tota la vida ens han dit que hem de respectar les normes, que hem de tenir disciplina i ser constants dia a dia… que no podem fer el que ens doni la real gana.
Jo defenso tot el contrari, dic que cada cop hem d’assumir els nostres errors, però per tenir-los hem de fer les coses tal i com les volem fer a la nostra manera, sigui bo o dolent, i després, enfrontar-se a les conseqüències.
Hem de fer el que se’ns passi pel cap, sense cap mena de pensaments en el que podria passar després.
Més tard vindran els minuts de penediments, però si no lluites no guanyes, si no t’arrisques no podràs saber enfrontar-te a tot el que t’envolta i no podràs ser suficientment valent per enfrontar-te a la vida.
Ja tindrem temps en un futur, quan siguem més grans, de pensar a l’hora de fer les coses.
Ara és hora de divertir-se sense tenir present si fas el bé, o el mal. Perquè som adolescents, perquè volem lluitar pel que sentim!
Aquest és el meu punt de vista segons el que ens manen sobre tenir disciplina!
Tulio
Tulio, fas una aferrissada defensa de la llibertat i de la responsabilitat individual. De la necessitat de créixer i avançar a partir -també- dels errors. Gairebé insinues que ja tindràs temps, quan siguis gran, de no equivocar-te. No existeix aquest, fer-se gran i no equivocar-se. Almenys jo encara no hi he arribat! Per això, quan he llegit això de “Ja tindrem temps en un futur, quan siguem més grans, de pensar a l’hora de fer les coses”, no he pogut evitar de pensar que no és pas aquesta la diferència entre joves i grans. Tots, grans i no grans, pensem (o no) abans de fer coses. I quan hi pensem ens podem equivocar molt, i quan no hi pensem, també, no et sembla?
El redactat és ben clar. Potser caldria revisar si és indispensable que hi hagi tants paràgrafs-frase, i si aquestes frases no estarien millor dins d’un paràgraf més ampli. Tants paràgrafs-frase deixen molt trossejat l’erscrit, i tal vegada no cal. Què et sembla?
Segueix escrivint, nol paris.
Josep Maria